LA VIDA AL PARADÍS

Can Modolell

“Visc al paradís” afirma en Carles Lupus mentre agafa la Candela per les banyes i la guia entre l’espessor del fullatge del bosc. Fora del tancat l’herba és més verda i agrada més a la cabra. Admet, però, que viure aquí va ser una qüestió d’atzar i de necessitat, i que és així per la immensa majoria dels seus companys.

En Carles fa dos anys que és un dels dotze habitants de Can Modolell, una finca senyorial situada al bell mig del pulmó de Barcelona: al Parc Natural de Collserola. La finca, construïda el 1916, té tres pisos, una torre, un hortet propi, un tancat pels animals i una piscineta inflable que es pot muntar i desmuntar a l’estiu, a més d’estar situada al bell mig de la natura, envoltada de verdor i en un camí amb accés privat. Semblaria que en Carles i els seus companys són dels pocs afortunats que poden permetre’s pagar un lloguer de tal magnitud, de no ser pel fet que cap dels inquilins de la casa no paga mensualitat. Can Modolell s’ha convertit des de fa tres anys en un CSO, Centre Social Ocupat, que iniciat per veïns de La Floresta, àrea de Sant Cugat, vetlla per proporcionar un espai a disposició dels habitants del poble. 

DE LES RUNES A L'AUTOGESTIÓ

Una iniciativa social

La decisió d’ocupar Can Modolell el 8 de novembre de 2011, va ser tan sols sis mesos després de la fi del moviment del 15-M, quan un grup de veïns de La Floresta, impulsats per l’ambient de consciència col·lectiva que s’havia generat, va decidir transformar un espai que duia més de vint anys abandonat en un centre social amb accés per a tothom.

Va caldre destapiar les finestres i treure les teranyines per començar a convertir 600 m2 inhabitables en un espai càlid i acollidor. Els ocupants van recuperar les rajoles de les piles de runa amuntegades a les estances interiors per refer els terres de mosaic, tan característics de la zona de Barcelona, van pintar les parets i van posar-hi finestres i portes.

Inicialment es va reservar la planta baixa com a centre social i espai obert al públic, reservant les dues plantes superiors com a llar i centre de la vida privada dels ocupes. Es va parlar d’impartir tallers de cuina i de pintura i fins i tot de muntar-hi una biblioteca i un skatepark. Tot a disposició dels veïns de La Floresta, als que segons ells mancava un espai col·lectiu i de reunió assequible i que s’ocupés d’iniciatives socials. Aquesta tasca tan sols s’havia dut a terme des del Casino de La Floresta, gestionat per l’Ajuntament, que organitzava activitats poc assequibles econòmicament.

A més a més de la vessant social, els impulsors del projecte també volien dur a terme un procés de recuperació del caràcter agrari de la casa, sobretot a partir de la ramaderia a petita escala i del cultiu d’hortalisses i vegetals diversos a l’hort. D’aquesta manera, es posicionarien un pas més a prop de l’autogestió alimentària i energètica i, conseqüentment, de l’autarquia econòmica. A més de produir pel consum propi dels habitants de la casa, en un inici també es buscava produir aliments i béns diversos per a la venda, de manera que els beneficis es poguessin reinvertir en la millora de la finca. Això tornaria el caràcter agrari a Can Modolell, que inicialment es va concebre com a masia.

Actualment, tot i haver-se fixat un termini d’un any fins a l’obertura de l’espai social, el projecte ha quedat una mica aturat. Les dificultats de manteniment de la casa i el conflicte de la vida comunal amb les obligacions privades de cada un dels ocupants ha obstaculitzat la gestió d’un possible centre social i col·lectiu. La planta baixa continua a la disposició de qui n’hagi de fer ús i s’ha creat un espai destinat a tallers de ioga, dansa i teles al segon pis també obert al públic, malgrat tot, el somni d’un espai actiu i bulliciós per tothom i amb esperit social ha quedat arraconat temporalment. 

UN PROJECTE EN CONSTRUCCIÓ

Meta: L'autarquia

“Tenim un projecte molt gran, molt bo” comenta en Carles amb els ulls encesos i un somriure a la boca mentre s’asseu a descansar amb la Candela i dos dels gossos de la casa a la vora de la Riera de Can Busquets. “Volem construir un hort aquí baix, més gran i que ens permeti produir més”. A partir del treball col·lectiu busquen fer un pas més cap a l’autosuficiència, de manera que siguin del tot independents de l’exterior. En Carles assegura que encara els queda molt per assolir però que cada vegada s’hi acosten més, encara que això els hagi distret de les tasques socials que prometien en un inici. “Abans no teníem res, i mira ara”.

Fa poc que han canviat la instal·lació de l’aigua per una de millor. Ara ja no els cal patir perquè s’inundi la planta baixa o perquè s’encalli la bomba. Obtenen l’aigua d’un pou a prop de la riera que els va caldre reconstruir. “Ens haguéssim quedat sense pou”. Explica que no es valora l’aigua corrent fins que un no deixa de disposar. “T’ensenya a valorar molt més el que tens”.

L’electricitat prové de la xarxa d’enllumenat públic a partir de comptadors punxats, de manera que els habitants de Can Modolell no paguen electricitat. “Però sí que gastem molt en bombetes” afegeix en Carles enriolat. Pel que fa a la instal·lació sanitària, fa poc que finalment van connectar el vàter a la xarxa de clavegueram del poble. “Ara ja no cal que anem a fer-ho al mig del bosc” riu. “Aquest va ser un gran moment, tots estàvem a l’expectativa” afegeix. 

“Cal que hi hagi col·laboració i ho fem entre tots. Sempre hi ha algú que intenta escapar-se, però he vist que la millor solució és dir-ho i ja està” comenta. Assegura que la convivència no és fàcil, i que tot no és tan bonic com ho pinta, però que ell, com a amant de la natura i els animals i entusiasta per un projecte en construcció hi viu molt bé i no voldria despertar-se cada matí en un altre lloc. Al cap i a la fi, tal com diu ell mateix: viu al paradís.